El Restaurant Casa Calvet es troba situat a la Casa Calvet, edifici que va crear el genial arquitecte català Antoni Gaudí per a un empresari tèxtil.

Les seves oficines de comptabilitat, gerència i sales de juntes han estat convertides en menjadors semiprivats, en els quals hem pretès rescatar el gust i l’elegància per a delit dels nostres clients.

El Restaurant Casa Calvet és un lloc únic i exclusiu on menjar es converteix en una experiència sensual que mescla el més innovador de la cuina actual amb la bellesa de l’obra de Gaudí.

 


 
 

Casa Calvet

Antoni Gaudí, 1899

La viuda de l’industrial tèxtil Pere Màrtir Calvet i Carbonell va encarregar el 1898 a Gaudí que li projectés una casa d’habitatges al solar del carrer de Casp, n.º 48. Malgrat tractar-se d’un simple espai entre mitgeres, el lloc era situat al senyorívol barri de la Dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia. Desconec la raó per la qual Gaudí féu llavors l’obra més convencional i menys arriscada, fins a l’extrem que aquesta façana no cridaria l’atenció d’un observador poc atent; coneixent com era el personatge, cal descartar però la maliciosa interpretació que fos pressionat en aquest sentit pel propietari. La fatxada, tota ella enlairada amb carreus només parcialment desbastats, sorprèn pel seu exercici de simetria, ja que fou l’única vegada que la conrear. El ritme entre buits i plens, entre la pedra llisa i l’ornamentació, és molt equilibrat i funcional. La tribuna és la peça més destacada de tota la part baixa. Es tracta d’un volum atrevit i que té la voluntat evident de protagonitzar aquest espai per mitjà d’una fructífera combinació de ferro forjat i de pedra que tracen historiats elements decoratius, tractats amb realisme i que ens permeten de reconèixer un xiprer, una olivera, l’escut de Catalunya o els corns de l’abundància. Cal dirigir la mirada vers el coronament per descobrir la part més espectacular, que va aconseguir amb un doble pinyó que trenca amb esveltesa la linealitat. Precisament allà situa els balcons més originals, amb les corresponents càbries per a pujar mobles, que anuncien l’estil que emprarà a la
casa Batlló. És precisament al cim de la façana on va situar alguns elements decoratius estretament lligats a la personalitat de Calvet, ja que apareixen els caps de sant Pere Màrtir, de sant Genís notari i de sant Genís còmic, tots tres, patrons de Vilassar, el poble nadiu del propietari. Però encara hi ha algunes insinuacions personals més: la porta principal és emmarcada amb columnes escolpides de tal forma que evoquin les bobines de la indústria familiar i cal saber també que damunt la barana de la tribuna hi ha uns bolets, per complaure l’afecció confessada del pater familias.

La porteria és un conjunt rellevant. I començant ja pels picaportes, de gran format, forjats en forma de creu, que en ser utilitzats colpegen una xinxa, encarnació del mal. Les rajoles de l’arrambador, les columnes salomòniques ben tornejades, les pintures del sostre, el banc i el mirall, però per damunt de tot s’ha d’admirar l’ascensor, una inesperada escultura en fusta i enriquida amb ferro forjat. I és que un dels atractius de la Casa Calvet és rendir-se davant del Gaudí dissenyador, que aquí s’imposa tant per la rotunditat de peces menors, així les espieres i els tiradors de les portes dels pisos, com per un avantguardisme en el mobiliari que encara no havia aparegut al palau Güell. Per al domicili del propietari va crear uns formidables mobles orgànics, sensualment curvilinis, en fusta de roure, que va fabricar l’obrador acreditat de Casas & Bardés. Algunes d’aquestes peces són mostrades a la casa-museu Gaudí. Però des de fa poc temps tenim la sort de poder paladejar un espai que sempre fou privat: el despatx comercial del propietari que sempre va ocupar la planta baixa de l’edifici. Aquesta obra tan preciosa, acuradament dissenyada per Gaudí, ha estat preservada intacta i acaba de ser transformada en el Restaurant Casa Calvet, que ha respectat i potenciat tan sorprendent atmosfera amb una cuina que és a l’altura de les circumstàncies. No es perdin aquest conjunt, en el qual cal destacar, per exemple, els bancs de rebedor, els bancs de doble cara adosats al mur, la fusteria que separa els despatxos, el taulell, els tiradors, les bigues, etcètera. El professor Joan Bassegoda i Nonell precisa que es tracta de mobles emmetxats, és a dir, simplement encaixats sense emprar ni un sol clau.

El matrimoni de Pere Màrtir Calvet i Carbonell/Juliana Pintó i Roldós, va tenir successió: Pere, Eduard i Elisa. Els dos fills van seguir el negoci tèxtil del cotó; van viure i van treballar sempre en aquesta mateixa casa. Eduard Calvet i Pintó, però, va conrear també la política; en efecte, a més dels càrrecs propis de la seva indústria (representant de la indùstria espanyola de les associacions de fabricants de filats i de teixits de cotó i president del Foment del Treball Nacional) fou candidat del Partit Nacionalista Republicà a les eleccions de la Solidaritat Catalana (el pintor Antoni Utrillo li féu un magnífic cartell electoral) i va ser elegit diputat a Corts per Arenys de Mar. Després fou senador per Tarragona. Havia nascut el 1875 i va morir el 1917.

 

Lluís Permanyer